Ni sant ni jordi


Els sants ens assetgen de per tot, començant pel nostre propi nom. Pobles, carrers, patrons, escoles i hospitals, bancs de l’esperit sant, maresdedéus prêt-à-porter per cada tribu, muntanyes i valls.

Però Sant Jordi és un cas especial. Ni és sant, ni és jordi, ni és cristià.


Sant no, perquè no ha existit mai, com reconeix la mateixa església. ‘Jordi’ (‘georgós’, pagès) tampoc, perquè se’l representa com cavaller. Cristià tampoc, almenys d’origen, ja que, com tantes icones i imatges paganes, el cavaller que mata el drac o altra bèstia grossa ja campava pels nostres boscos i garrotxes en temps dels romans.

No cal anar gaire lluny, només treure el nas pel Museu d’Arqueologia de Barcelona i contemplar aquest curiós mosaic.

Ah, i de passada no us perdeu l’Oscil·lum, el pèndol, aquesta joia romana de la ciutat de Badalona, que podeu contemplar al "Jardí de Quint Licini", situat davant de l'ajuntament de Badalona. No us perdeu aquest lloc arqueològic, presentat de manera exquisida, i amb projeccions virtuals. La foto és una còpia, del dit Museu de Barcelona, que ha cedit l'original a Badalona, en préstec de llarga durada.

Dues àligues plantant-se cara. Bon moment polític, per a prendre’n lliçó.

Dos dofins abraçant-se per la cua. Tendres i amorosos. No és sant, ni jordi, però ens en queda la rosa.