Reivindicar la República

El referèndum d’aprovació de la Constitució espanyola va ser, de fet, un forfait. Un paquet tancat, que molts vàrem acceptar com a mal menor, tot fos per passar pàgina i consolidar el soterrament del franquisme. Però ens hi van colar de tot, i així anem amb l’Estatut. I amb aquest Regne d’Espanya que no és regne, sinó estat, i aquest rei que no és rei, sinó cap d’estat, i aquest estat no confessional que encara és mig confessional, i aquesta dita nació espanyola que és un estat que s’imposa de forma excloent i tenalladora, sobre la nostra nació catalana...

I així vivim, instal·lats en una perversió semàntica, conceptual i jurídica, i hem deixat de reivindicar amb força la racionalitat republicana. La república, com a forma de govern. El republicanisme federal, com estadi intermedi (o final), per al desenvolupament de l’estat de la nació catalana.

Hauríem d’elevar el 14 d’abril, la celebració del dia de la república, la reivindicació de la república com a forma genuïna de la democràcia, a un nivell quasi tant alt com l’onze de setembre.

Fa tres anys, quan l’ajuntament d’El Masnou em va encarregar una escultura per a la plaça de la República, vaig voler plasmar, amb aquestes quatre columnes retorçades, una nació turmentada, oprimida, que no es pot desenvolupar amb plenitud i llibertat de decisió.

I amb la trilogia de cercles, a més d enyorar els colors de la bandera republicana, vaig voler representar els valors paradigmàtics de la revolució francesa: la llibertat, la igualtat i la fraternitat.