El cul no és ridí-cul


Fa quatre mesos l’arquitecte Òscar Tusquets feia unes reflexions sobre el disseny dels hospitals en el suplement Cultura/s de La Vanguardia (13.1.2010). En conjunt les seves consideracions em van semblar força encertades, però em van contrariar just en un punt en el qual, segons em diuen, també hi va incidir el programa Polònia, el dijous passat, parodiant el pas del rei d’Espanya per l’Hospital Clínic:

“...esta absurda batita con su ridículo estampadito azul celeste que le han obligado a endosarse. Batita invertida que le obliga a ir mostrando el culo a los visitantes. Última humillación, último diseño atormentante para quien está viviendo un momento tan delicado.”

És la bata, qui és ridícula, absurda i humiliant? És humiliant mostrar el cul, però no ho és pas mostrar el braç o la cara? És rídicul el nostre cos nu, la nostra primera i inalienable arquitectura, l'últim reducte dels que foren confinats en tants camps d'extermini quan volien 'humiliar-los' amb la nuesa!? Són humiliants les parts que hom ha anomenat absurdament ‘pudendes’, o estigmatitzat com a ‘vergonyes’?

No serà més aviat, que contràriament a la moral del conte del Rei nu, és precisament quan passeja nu que el rei (el del conte) mostra tota la seva reialesa?

Jo mai no m’he sentit ridícul ni humiliat perquè m’hagin pogut veure el cul en les meves repetides estades a la Vall d’Hebron (gairebé la meva tercera residència!). Comprenc que hi hagi qui reclami més cura de la intimitat, però també seria bo que anem canviant el xip de la visió que tenim del cos i la nuesa. Si ens despulléssim de la nostra mirada jansenista, potser no deixaríem de riure les gràcies del Toni Albà i del Jack Nicholson ensenyant el cul, però aquesta “última humillación” que ens evoca l’arquitecte seria menys turmentant.

I quin dolç turment la Venus de Badalona, deessa sense necessitat d’investidura!