No m’espanta el gos de pedra, sinó el seu amo. Destrossades mil cantonades de Barcelona, ara li faltava aquesta, la més entranyable.

Mireu Can Serra, a la nit, per exemple. La façana de darrera no es resigna a emmarcar-la, l’engoleix amb les seves llums. O l’Hotel Claris, que redueix a simple motllura l’edifici noble.
És l’arquitectura de l’aparença, la ciutat parc-temàtic, la privatització de les icones que la ciutat s’ha anat fent seves al llarg dels anys.
I això amb el bene placet de l’ajuntament que n’ha aprovat el pla urbanístic que modifica radicalment la volumetria establerta pel Pla General Metropolità.

Mals temps per l’estètica i la lírica. Xoquem amb la propietat privada. Amb la forma actual perversa d’entendre-la. Cal posar sobre la taula la funció pública de la propietat privada, quan es concerneixen béns que han passat a formar part del paisatge de la ciutat, de la seva iconografia, dels seu sentiment i estima.
I això implica molta més exigència en les condicions urbanístiques relatives a aquests béns. Sento pensar i dir que en el meu ajuntament, en el districte 5, algú s’ha equivocat posant les coses massa fàcils (el Pla urbanístic aprovat incompleix les prescripcions que determina el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del districte), i que cal corregir-ho amb el menor cost possible per a la ciutat, ara que encara no s’ha concedit la llicència d’obres.
1 comentari:
Podeu consultar més informació del projecte presentat a http://www.larotondabarcelona.com
Web creada pels veïns del barri que volem una rehabilitació respectuosa amb l’edifici original.
O veure el microdocumental La rotonda Terminal.
Publica un comentari a l'entrada