Doblement indignat

Indignat, perquè malgrat nombroses diferències, em sento molt identificat, com segurament molts de vosaltres, amb gran nombre de les reivindicacions i de les motivacions de l’onada d’indignació que ha sacsejat les nostres places.


Vilanova i la Geltrú

Indignat, perquè haig d’acceptar democràticament que aquells que han sembrat l'odi i la divisió social sense cap mena d’escrúpol, ara dirigeixin alcaldies, sense haver fet el més mínim acte de contrició, ni disculpa. Com podrem defensar la democràcia davant dels abusos que s’han donat avui contra ella, davant del Parlament, amb aquests personatges?


Figueres

Indignat, perquè banquers com el de BBVA encara ens vulguin donar lliçons després de llançar-nos pel pedregam.
Indignat, perquè nombrosos columnistes s’han llançat a una croada desqualificadora dels joves indignats, amb clara voluntat de contrareforma. Fan com feu l’església de Trento: en comptes d’autocriticar-se i analitzar els excessos propis i les causes, fugen cap endavant desqualificant la simplicitat d’un moviment en gestació, amb adjectius barrocs, florits i autocomplaents.

Doblement indignat, perquè el catarisme i essencialisme de molts integrants del (diguem-ne) moviment pot portar-lo a l’esterilitat. No parlem ja d’un abús i extrapolació de la legitimitat de les assemblees, que pot portar per camins com els que estan destruint molts moviments independentistes.


Sabadell



Doblement indignat, perquè actes com el d’avui, equivocant clarament l’objectiu, contra els representants que hem escollit democràticament al Parlament, revelen que s’està perdent el nord, i abocant la idignació a una progressiva descomposició i pèrdua de suport i d’àmplies simpaties que havia generat.



Passejant per algunes ciutats de Catalunya entre dijous i dissabte, ja es veia venir la pedregada: allí estaven, plantades, buides, com molinets d’oració budistes, les tendes acampades, com si les revolucions haguessin

de sorgir plantant estaques, en comptes de brandar-les (i no equivocar-se d’enemic!).

Ja em direu quin món li deixo al meu petit renebot!

Clar que mentre trobi merevella com aquesta, en arribar el diumenge, deu voler dir que encara hi ha espai per albirar alguna esperança.