divendres, 17 de juny del 2011

5 raons per moure el cul

Acabada de penjar la xinxeta anterior, llegeixo nombroses declaracions desmarcant el 15M dels violents, i declarant que no es volia impedir l'entrada dels parlamentaris. Sigui com sigui, l'important és que els grans desjustos de la nostra societat estan per resoldre, i que hi ha una voluntat creixent de fer-hi front en sectors cada vegada més amplis.
Que no se'ns torni, també de marbre! (Museu de Badalona)

Les meves nebodes m'han fet arribar unes reflexions que són com una alenada d'aire fresc entre tantes posicions encarcarades. La violència d'uns pocs i el desencert de posar traves als parlamentaris no han de servir d'excusa per desqualificar aquest moviment i les seves raons de fons:

Fa dies que vinc pensant en que caldria que tothom rebés una invitació convocant-lo el pròxim diumenge a plaça Catalunya, i més després de la inadequada i condemnable reacció violenta d'uns pocs al parc de la ciutadella, i, sobretot, de la desmesurada, desproporcionada i intencionada resposta mediàtica.

Avui la meva germana m'ha enviat les seves 5 raons per anar a la manifestació, i m'han encantat i les vull compartir amb vosaltres.

Crec que en les últimes setmanes se'ns ha donat l'oportunitat de tenir un lloc on pensar i actuar diferent, on aprendre i compartir idees, i a més a més amb la democràcia participativa i la rebel·lió pacífica com a mètodes. I això no passa cada dia.

És una responsabilitat comuna (i responsabilitat és poder) mantenir aquesta il·lusió.
Ens veiem a plaça Catalunya!

1. Perquè potser no estàs d'acord amb tot el que diuen i fan els del 15M, però el millor de tot es que volen sentir la teva opinió, i si et quedes a casa no et senten

2. Perquè els actes violents de la Ciutadella són injustificables però minoritaris, alguns potser intencionats, altres només eixelebrats, però diumenge és el dia per demostrar que aquest moviment vol continuar sent pacífic i no permetrà que la violència torni a aparèixer ni que mitjans i polítics se'n aprofitin per desprestigiar-lo

3. Perquè la manifestació de diumenge es de tots i per tots. Hi haurà cotxets de bebé i cadires de rodes, gent disfressada i gent amb cresta, gent amb històries i gent amb futur

4. Perquè ets part del 15m... bé, vull dir que t'has pasat per les assembleas,... és a dir, per una assamblea.. i un dissabte per plaça catalunya!.... o com a mínim has somrigut quan has vist les noticies... perquè el 15M et cau simpàtic!

5. Perquè et trobaràs a tothom, com si fossin les festes de la Mercè però.. sense publicitat de Moritz!

Vine!
és aquest diumenge 19J a les 17h a plaça Catalunya,
i si portes un amic entres gratis!

Bé, no tothom opina igual. Un altre nebot m'ha fet arribar aquest extens comentari:

He entrat al teu blog i he vist que parlàveu de la indignació. Doncs jo diria que estic triplement indignat.

Indignat amb els indignants que són indignes, indignes de representar-nos no per falta de vot sinó de responsabilitat vers als qui els voten que, per desgràcia, són en majoria uns irresponsables, ara indignats però que en el seu moment amb la seva irresponsable conducta, de vida i de vot, van contribuir amb la indignació que ara prediquen. Comprant el que no podien pagar, ni ara, ni mai, empesos per un ingènu desig de benestar, tan ingènu com el que els polítics van tenir per comprar el que tampoc podien, malgastant els nostres diners i endeutant-se irracionalment a la nostra imatge i semblança. O al revés, tant li fa, doncs uns són el reflex dels altres, en conducta i en desig.

És fàcil indignar-se amb un banc que com un camell rastrer ens ha ofert gairebé de franc allò que després ens costaria car. Però no cal oblidar que aquest és el seu destí i modus vivendi, com ho és el d'un lleó esmorzar-se a una zebra. O algú havia pensat que un banc era una germaneta de la caritat? Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. De fet em sembla meravellosament absurd veure com la gent s'informa desmesuradamant abans de comprar tantes petites coses quotidianes. Molts s'informen tant que gairebé sembla que estiguin fent un màster. Però a l'hora de demanar un crèdit, que no només estem parlant dels nostres calers ara sinó d'aquí molts anys, a vegades fins a la mort, llavors deixem de ser racionals i ens comportem com un nen quan escull el caramel més gran. "I ja ho pagarem, i de passo deixa'm un 110% que em canvio el cotxe, i ja de passada em compro un Cayenne que si no m'hagués endeutat de per vida no em podria comprar ni un Ibiza", i anar-li fotent que la casa és gran.

Els somnis són grans, però les cases no tant, i encegats de confusió la gent ha anat caient a la trenyina d'un benestar cruel que només podien somiar, i que ara que l'han comprat se'ls vol menjar, i se'ls menjarà, com una aranya, picant-los, immovilitzant-los i digerint-los per dintre per xuclar en vida a poc a poc els seus somnis liquats.
I se senten indignats. Doncs a mi també m'indigna, però més m'indigna la incultura i a vegades penso que ja els hi està bé.

La resta, les retallades, no són més que conseqüències inevitables d'una nit d'excessos, o sigui, algo bastant semblant a una gran ressaca, i s'ha de passar, d'una manera o altra, però s'ha de passar. I es passarà. Si no retallen uns retallaran els altres i si no es retallarà tot plegat per si sol, ja que en realitat tot el sitema econòmic té vida i intel·ligència pròpia i rutlla a part dels polítics per molt que ens ho facin creure. Almenys a part dels polítics del nostre sistema de mercat lliure. És el que hi ha, un bona tifarada, però és la que històricament ha fet més farum. I els homes, com que ens assemblem força a les mosques (i la genètica ho confirma), doncs ja ens agrada la fortor!

Ens hem passat, i de varis pobles. I no a nivell local ni de pais, sinó a nivell mundial. La Terra no és el corn de l'abundància com tampoc ho és la nostra butxaca. Per costejar-nos el nostre tren de vida, que és un bon AVE, necessitem la energia de tres homes, que en un sistema tancat com és el nostre planeta tant sols possible si els altres dos homes van a peu. I aquests homes són negres, i grocs, que ja comencen a estar farts d'anar a peu perquè veuen per la tele que els trens van molt depressa i molen molt.

Tant ens hem volgut elevar que al final estem fent llenya, i més d'un prendrà mal. I sort tindrem si no acaba tot en una pila, ja ho deia l'avi que es veu que era molt savi. I llavors hi fotrem foc, ballarem al voltant i ens fotrem un tip de riure. O cremarem a la pila, qui ho sap, tot depèn de la nostra humaleònica capacitat d'espavilar-nos.

I això només depèn de l'individu, no de la massa indignada.

I  finalment m'indigna la massa en sí, amorfa, estèril, masella. La manifestació més artística i a la vegada intelectual que ha produit aquesta massa, com imatge d'altres tantes, és la creu del Tàpies a l'esquena de la Tura.
Com deia en Brassens: Au fisseau de falus on verra pas le mien (o sigui on hi hagi un feix de polles no veuran pas la meva).
 No sigui que me la tallin.

I com deia l'Ovidi, Bon vent i barca nova, qua haurem de dir bon vent i barca ben reparada perque de nova res de res.

Avui som uns indignats, demà potser serem uns indigents.

I pel meu fill no em sap tant greu doncs les noves generacions sortiran de més avall i si algun dia també cauen, cauran de menys alçada. O no vau ser feliços creixent a la postguerra? Possiblement no menys els que ara creixen empesos per la efímera abundància. I jo no en criaré 11, ho tindré més fàcil.

Som tots uns tites.

Li he respost: Hosti, estàs inspirat, realment sembla que senti l'avi (el meu pare) quan explicava els orígens de la creació: Déu va agafar el fang on s'havien pixat i cagat tots els animals i en va fer l'home, i així ha sortit una mica de llop, una mica de xai... mesell...

esmena:
Traduttore traditore, però els blocaires també. He corregit, doncs, la nota anterior d'acord amb la puntalització que m'ha arribat, i demano disculpa:

He vist que has penjat el meu comentari, però hi ha un ERRRROr!!!

Al principi dic:

Indignat amb els indignants que són indignes, ....

INDIGNANTS, no indignats com penges al blog. La lectura és realment diferent!!!!!! Els indignats potser són moltes coses però indignes mai! (Potser alguns talibans tira-pedres, però potser aquests en comptes d'indignats resulta que eren polis, qui sap...)

Jo també estic indignat amb qui ens indigna, que són els indignants, o sigui, bàsicament els polítics, tot i que no tan indignants considero als bancs, que més aviat els considero només indignes i, evidentment, uns autèntics usurers i fills de puta, però això és de per si una complexa història que mereixeria un altre complex comentari, potser un altre dia, tot i que què t'haig de dir dels bancs i del seu paper dramàticament vital en un sistema capitalista basat en el consum a crèdit, que no sàpiga un economista com tu.

També estic indignat amb els indignats, que és la meva doble indignació, no per violents sinó per la ingenuitat un punt hipòcrita que respresenta voler ser solució salomònica sense reflexionar una mica sobre la pròpia responsabilitat en la causa del mal.

I finalment, i això ja ve de lluny, m'indignen (manys, però una mica m'indigna) les manifestacions massives d'opinió en general, i també d'acció, doncs a part del reconeixement del sufragi universal, l'abolició de l'esclavitud i els drets de la dona, poques coses més han sorgit de la manifestació massiva (i sempre, és clar, amb grans personalitats ideològiques individuals al darrera). Els grans avenços en general han sorgit sempre dels individus aïllats, sovint molt aïllats de la resta, siguin científics o literats.

Canvia-ho, si us plau, que potser sóc extremista a vegades, però no sóc un taliban!!!!













1 comentari:

ona ha dit...

Oriol,
només enviar-te una abraçada, agrair-te les teves paraules i fer-te saber que el teu post va ser un dels motius d'enviar el correu.

I al cosí indignat, indignat, indignat, només dir-li que tot i que l'autocrítica i el pensament propi sempre és necessari, de vegades hi ha el risc de caure en l'immobilisme. És molt còmode la crítica des del "burladero" però de vegades cal entrar a la plaça...

una abraçada a tots!