Plany per una trena

Avui he acabat de trenar una trena de ferro, filferro rovellat, com la memòria, com la compassió, la vergonya. ¿Heu trenat mai els cabells suaus d’una germana o altra dona? Sabeu com n’és de tendre i sedós el seu tacte? N’heu flairat mai l’olor d’espígol? No se us ha extraviat la mirada en l’embull de dits i cabells daurats?

Res d’això he sentit en trenar el filferro, aspre, inert i mut. Només un plor trencat, que m’ennuega encara, en picar aquest escrit, borroses les tecles.



Un plor per les trenes descabellades al camp d’Auschitz-Birkenau. I un retret per no haver-ne après la lliçó, 65 anys després que els soldats soviètics, un 27 de gener com avui, passessin per sota l’esperpèntic arc triomfal hitlerià de l’”Arbeit macht frei”, del “treball ens fa lliures”. Un retret per tots, per nosaltres, però molt especialment per aquells hereus de la tragèdia que, afectats per la síndrome del maltractador, no s’aturen en l'ocupació de les terres palestines (http://www.breakdownthewalls.net/).

Només la memòria ens farà lliures. I el treball utòpic de persones com l’israelià Daniel Barenboim que acaba d’acceptar la nacionalitat palestina. La seva fundació, creada conjuntament amb el finat Edward Said (Fundació Barenboim-Said), impulsa un treball col·lectiu entre músics palestins i israelians, i és una eina molt valuosa per esborrar odis i acostar pobles.

Volia fer una aportació econòmica a aquesta fundació posant a subhasta aquesta trena, però com que aquella ja compta amb força suports, destinaré la donació (si algú s’hi anima) a l’Associació Música Esperança, que persegueix objectius semblants tal com vaig glossar fa uns dies en aquest bloc. Els interessats podeu fer ofertes a partir de 250 € a o.riuscamps@gmail.com. Aprofito per agrair les aportacions molt estimades fetes a aquesta Associació, arrel de la crida que vaig fer en la glossa mencionada.

Miro la imatge de la trena penjada a la paret del meu terrat i em pregunto si de la trena de cabells daurats només ens queda aquesta ombra que adés sembla apropar-se'ns acusadorament, adés allunyar-se, evanescent com la memòria.

Queridos amigos, les pido que miren este trabajo de Oriol, nuestro socio colaborador y tesorero. Debemos agradecer esta iniciativa con todas las fuerzas que nos otorga este ideal del cual estamos "prendidos" como con esa Trenza que es imposible de cortar. Les comento también que por lo que dice la nota que acompaña las imágenes y para informarles, que esa iniciativa de una Orquesta de Judíos y Palestinos que creó Barenboim, es también de Música Esperanza, la cual en este caso se llama Orquesta por la Paz. Fue una iniciativa de Miguel Angel Estrella en 1988, aunque recién se pudo materializar en 1998, la cual ha realizado varias giras mundiales. Bueno,lo dicho: muchas gracias Oriol por esta iniciativa y en definitiva gracias por ser como sos!

Alejandro

Gràcies per compartir aquests pensaments. Va bé sortir un moment de la nostra petita rutina i misèries cotidianes per portar el pensament mésenllà, on les trenes són de ferro.

O.

A les 9 del matí llegir que els treball ens fa lliures és com un mastegot... Que si el treball et fa lliure, que si el treball dignifica, que si patatim, que si patatam... tot plegat una colla de protestants camuflats de catòlics. El treball és un càstig i a més a més diví, fixa't tu, què hi posa a la primera pàgina del primer llibre, més clar aigua, i un cop ho tens clar doncs a treballar, ves quin remei.

F.
Això de la trena es molt interessant!!! Pel que significa de xarxa!!! Anims

D.
Hola, efectivament sí. Fins a mi que sóc de sentiments una tant durs ha arribat aquest lament que transmets des de....diria una part molt profunda de tu. Enhorabona!. Si era això el que volies crear perquè ho has assolit. Gràcies per tot. Salut.
Jp.
Cada correu teu es una joia, des del primer que vull dir-te alguna cosa però davant de la pàgina en blanc, em quedo muda. M'agradaria poder expressar amb paraules totes les emociones que sento amb les teves comunicacions, però no hi estic avesada i no me'n surto de poder-ho plasmar..., Avui he decidit que, si mes no, et feia arribar el meu agraïment per aquestes joies i també els meus millors desitjos per aquesta nova etapa que has començat i que et permetrà dedicar-te de ple a allò que tota la teva vida més has desitjat,..... 'deixar anar la teva inspiració sense 'agobios', ....que no són bons per la salut¡¡¡¡. Una abraçada, molta sort en aquesta nova etapa i fins aviat.
Carme