 |
| Totes les fotos són detalls. Clicar per ampliar. |
 |
| Brueghel, detall. Metropolitan Museum, Nova York |
Dins d’un quadre o d’una fotografia sovint hi ha un altre quadre, una altra història, gestos a penes perceptibles.
Insinuacions, mirades que semblen un furt a la mirada de conjunt, a la intenció primera del pintor o del fotògraf.
Mirades furtives. Mig encriptades en el tema principal, però que són allí, virtuals, amb força pròpia, capaç de generar noves lectures, discursos paral·lels i noves narracions.
 |
| Richard Serra. Font: xarxa |
M’agrada caçar aquests detalls arreu, com acabo de fer amb les estimades màscares de la mort, o com vaig fer ja fa més temps confrontant les mirades de Miquel Barceló amb les del barroc http://oriolriusicamps.blogspot.com/2010/08/fragments.html, o fragmentant sacrílegament les precioses fotos de dones badalonines d’Anna Boyé http://oriolriusicamps.blogspot.com/2011/01/retalls-sacrilegs-de-dona.html.
 |
| Brueghel, detall. Metropolitan Museum, Nova York |
No us hauríeu de perdre de cap manera les fotografies de Josep Brangulí que s'exposen al CCCB fins al 6 de novembre. La seva mirada és com un gran focus que recorre la ciutat al llarg de l’extens període ple de canvis i conflictes que d’una manera més o menys directa va forjar la guerra civil, així com la guerra i la primera postguerra (1909-45).
 |
| Seguint el criteri dels jutges, unes "ilustrísimas zorras" |
En el transcurs d’una hora podem passejar la mirada pels jalons més característics de les grans transformacions socials, urbanes i industrials que va patir Barcelona en el transcurs d’aquest període:
construcció de vaixells de formigó, bombers, escoles, arquitectura industrial, Fira de Barcelona, intercanvi de presoners de la Segona Guerra Mundial,
museus, vida nocturna, paisatge urbà, platja, port, Somorrostro, desplaçament de treballadors a Alemanya, tramvies, guerra i postguerra.
Brangulí ha estat un gran notari de Barcelona, però, per damunt de tot, ens ofereix una mirada social i calidoscòpica que ens pot suggerir moltes lectures.
I alguna que altra nostàlgia.
2 comentaris:
Excel·lent recomanació a la que m'adhereixo vivament com ja vaig fer el seu dia al meu Blog.
Molt interessant la idea de la fragmentació de la fotografia original que la recrea. Quan treballem sobre les nostres pròpies fotografies amb el retall recreem o refem les nostres imatges originals per confegir-ne de noves. Per què no fer-ho amb les dels demés ?
Avui t'hem vist per últim cop. Però et seguirem llegint una i altra vegada per no oblidar-te. Gràcies per les oportunitats que em vas donar i que van obrir-me les portes al món del treball. Molts petons i abraçades al teus que de ben segur, com tots, et trobaran faltar. MIQUEL
Publica un comentari a l'entrada