 |
| Cliqueu per ampliar |
Vull completar la meva xinxeta anterior amb aquestes fotografies que vaig fer fa cosa d'un any al cementiri de Montparnasse.
Parlen per elles mateixes, poc hi puc afegir.
La nostra actitud davant de la mort és alhora tan semblant i tan diversa!
Tan semblant la desmemòria,
tan diversa l'expressió d'allò que més estimem!
 |
| Brancusi. Memorial d'una noia que es llevà la vida per amor. |
però em limito a aquest, donat que per raons molt diverses de privacitat, seguretat i respecte no es permet fotografiar-los. Podeu consultar http://javiercoria.blogspot.com/2010/04/mausoleos-gitanos.html. Aneu-hi, al segon recinte, cap a la paret nord.
Sortint del cementeri de Montparnasse et trobes amb aquesta celebrada escultura de Rodin.
Les llengues llargues diuen que l'escultor va voler representar Beaudelaire en un instant de gran concentració i introspecció emotiva (!). En canvi, en el seu cenotafi de Montparnasse hi ha un pensador. Emoció i raó. Potser no són tan llunyanes.
1 comentari:
Parlant de la mort amb tanta naturalitat i avui, ella sense cridar-la t'ha vingut a buscar.
Et trobarem a faltar Oriol.
Publica un comentari a l'entrada