Pompeu Fabra plaça oberta

Cliqueu per ampliar

Enhorabona a tots els qui han fet realitat la gran plaça Pompeu Fabra, planificant-ne l'ordenació, gestionant les enutjoses i interminables expropiacions, discutint amb els afectats, tenint cura de l’obra... I el més gran agraïment a tots els qui han suportat tot el trasbals del llarguíssim procés de transformació, i sobretot als qui han sofert els inconvenients derivats dels canvis urbanístics i han vist com es mudava o desapareixia l'escenari habitacional de tota la vida.

Gràcies a tots ells, Badalona està fent passes de gegant. La ciutat necessitava aquesta gran plaça. Per ara, pel futur. M'agrada així, oberta, amb possibilitats. No massa acabada. Una ciutat no ha de tenir pressa. Ha de guardar reserves d'espai. Ha d'estar preparada per evolucionar. El centre ha de poder adaptar-se als canvis, i aquesta plaça té recursos: El gran edifici previst a l’extrem oest, ni que trigui molt. L'alçada tan discutida de sis plantes dels vorals. Els grans espais de l'entorn proper. Junts han de permetre, en el futur pròxim, el desenvolupament d'activitats terciàries, culturals i de comerç.

Badalona o té una plaça de gran ciutat, un centre potent, o no serà. I estem en bon camí.

Temps hi haurà per corregir i millorar elements de la plaça, però deixeu-me apuntar que la relació entre bancs i ombra la veig mal resolta. Potser ens ha perdut l'estètica.

El cas és que la gran majoria dels bancs són bancs d'hivern i a l’estiu, ara fins i tot, s’hi torraran castanyes. Amb lo sàvia que és la natura inventant la fulla caduca!

Crec que també caldria replantejar la vorera cantó mar. Poden passar decennis abans que no es retranquegin tots els edificis. Mentre tant, l'amplada actual és insuficient pels usos terciaris que haurà de suportar en un futur no gaire llunyà.