Els grops com a metàfora



Cliqueu per ampliar

Ser fill d’ebanista o treballar de fuster confereix un tacte especial a l’hora de tractar situacions enrevessades.

Quan treballes una fusta plena de grops (els nusos formats per les branques en el tronc de l’arbre), saps molt bé que ho has de fer amb molta cura, mirant de no passar el ribot a contrapèl, de seguir la direcció de la veta, dosificant la pressió, pentinant, gairebé mimant la fusta.

És llavors quan els grops -aquest cos estrany i emprenyador, que te’l trobes en el moment més inoportú- aporten tota la seva riquesa i bellesa, i infonen una rara personalitat al que seria un vulgar tauló.

Mals temps per la lírica, ara que tots hem de córrer a apagar els focs alimentats pels incendiaris. Però a tots els porcs els arriba el seu Sant Martí, i compte que l’escorxador no els arribi de les seves mateixes files, quan s’adonin que estan tocant sostre i que amb aquesta política de terra cremada mai no seran benvinguts al nostre pais.

Perquè més que policies de barri, el que ens cal és el tacte d’un bon fuster.