EL MUSEU DEL CÒMIC I LA IL·LUSTRACIÓ, UN MUSEU VIDU

L’estat de les arts visuals a Badalona és com un tamboret que per sostenir-se i aprofitar sinergies li calen al menys tres potes, ben robustes i anivellades. El Museu del Còmic i la Il·lustració quedarà com un cos estrany dintre la vida de la ciutat, si no ens el fem propi i el treballem conjuntament amb els dos grans equipaments artístics més afins que tenim/tindrem (?): L’Escola Pau Gargallo, que cal potenciar encara més, i el Centre Cultural de El Carme que ja vaig comentar fa uns dies.

Per les converses que hem tingut fins ara amb els representants municipals un grup d’artistes motivats perquè El Carme sigui un centre cultural potent que inclogui un centre d’arts modern i ben equipat, no queda gens clar que es vagi més enllà d’un Centre Cívic més.  Comprenc que no és moment per fer grans inversions, però a l’àrea de Cultura hi ha persones suficients i ben formades per impulsar i gestionar un centre d’arts, que caldria completar amb un comissari a temps parcial.

També caldrà comptar amb ajuts de la Generalitat, dintre del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya, i amb la iniciativa privada que ja ve fent importants col·laboracions com és el cas dels premis Menarini de pintura jove, o el cas més recent protagonitzat per Nautilus Comunicació i Cultura, que ha organitzat el 1r Premi Internacional Ciutat de Badalona-Caixa Laietana de tires de còmic, en el qual he tingut el gust de poder col·laborar dissenyant l’escultura del premi Nautilus amb què s’ha destacat la trajectòria de Lluís Juste de Nin en el món del còmic.