Indissoluble, per conquesta.


No hi ha possibilitat d’entesa sense pacte (foedus), ni hi ha possibilitat de pacte si les dues parts no es reconeixen llurs sobiranies.

Quan Felip V bombardejà Barcelona i ocupà Catalunya ens arrabassà govern, llengua i dret, i la nostra sobirania quedà conculcada dintre d’un estat indissoluble.

Independents, federats o confederats. Però primer caldrà que se’ns reconegui la nostra sobirania. Mentre siguem “indissolubles”, continuarem sent un país ocupat.

Si actuéssim en conseqüència, els nostres diputats no haurien d’asseure’s a les Corts de Madrid. Caldria que els partits independentistes i/o sobiranistes s’ho plantegessin.

Mentre tant, som una pell de brau desencaixada, en una Europa que tampoc ens reconeix com a sobirans. D’acord, avui dia els estats cedeixen moltes parcel·les de sobirania, a nivell comunitari i de les finances globals. Però cedeixen sobirania perquè la tenen com a pròpia.

Podríem encaixar. Condicional. Podríem.

De brau i de falç, exposat a la llibreria del Raval, setembre 1999-desembre 2000. Fotografies de Josep M. Cortina.

De Brau i de Falç és, alhora, un homenatge a l'11 de setembre i a un dels símbols de la revolució d'octubre, sense la qual, d'igual manera que sense la revolució francesa, la revolta dels segadors o la dels remences, no seríem on som. En aquesta gran pell de brau hi ha una peça triangular escalena, irregular, incòmoda, que, en trencar totes les simetries, descalça els fonaments de l'immobilisme i del poder.