Sento el mur israelià que esquartera Palestina com un cop de mall a la meva consciència. Perquè formo part d’una consciència col·lectiva europea que de facto ho està tolerant.
No sé si el meu desig o clam d’Ensorrem els murs amb què he titulat algunes de les meves escultures és prou veraç i sincer (http://www.breakdownthewalls.net/). En el fons, en el dia a dia, ens agraden els murs. Ens sentim orgullosos del seu orgull. O, si més no, gaudim de la seva existència, de ser europeus, benestants occidentals, homes del nord, cultes i feliços.
Quant menor és la nostra riquesa personal, més necessitat tenim de l’exclusió. Ho sap bé la publicitat, que se’ns adreça amb allò que més ens afalaga: cotxes exclusius, escoles exclusives, habitatges, barris, restaurants, rellotges i vestits exclusius..., i així fins a l’esperpèntica dimensió de l’esquela.
5 comentaris:
Benvingut al món blogger!
Realment hi han masses murs, els pitjors, els invisibles, cels nostres murs mentals que anem construint per poder ser. Esperem que algun dia siguem capaços de saltar-los i retrober-nos sense pors i amb il·lusió.
Apa, ja tens un comentari.
Enhorabuena por esta iniciativa que va "rompiendo muros..." Bueno, tal vez tengamos que invertir mucho de nuestro tiempo constructivo en intentar abrir brecha en esos muros de los cuales a veces, concientes o no, participamos. Es nuestro granito de arena. Un abrazo y gracias por dar a conocer estas ideas, hoy por hoy, esto es imprescindible.
Alejandro
Enhorabona per aquest nou bloc.
Cal que la bona gent comuniqui el que pensa i el que sap. Benvingut doncs.
Tant sols hi ha una cosa que m’agrada dels murs, la possibilitat de saltar-los, o bé contribuir a enderrocar-los.
Oriol,
Enhorabona per aquesta nova iniciativa. Segur que tindràs moltes coses per explicar-nos. Des d'avui ja t'incloc a la meva lliSta de favorits.
Bona iniciativa! I molta feina. Imprescindible per recordar i lluitar en contra dels murs i moltes altres injustícies.
Petons,
MIQUEL
Publica un comentari a l'entrada