dimecres, 10 de novembre de 2010

Al jardí de Reixac







Reixac

M’encanta aquest lloc,
serè i diàfan com una eixida.
Hi corren els vents d’orient i occident
quan a la plana s’estanquen les boires.

S’alça com un conjur,
contra tempestes i dogmes
i no coneix
jou ni certeses,
perquè està posseït pel corc
del pensament.

Aquí pots dubtar i creure alhora
que l’home pot ser nou i just i lliure,
abatre murs, i llevar
a les creences
odis i banderes.

S’hi respira
com al meu taller.

Sense àncores ni fronteres.


Escultura Trenquem els murs (www.oriolrius.net), als jardins de Sant Pere de Reixac.

1 comentari:

roser ha dit...

hola iole, acabo d'arribar de Córdova on he anat a visitar a una amiga i la ciutat. He vist el cargol partit pel mig, m'agrada molt i també l'escrit sobre Reixac, Encara avui a molts no els grada que bufin els vents d'orient i d'occident. A la mesquita de Córdova volen que només se l'anomeni Catedral!!!