De guiri per Barcelona, a guiri per Xicago.
I he canviat els absis del romànic per les sitges d’Indiana.
De Xicago potser me’n quedarà això. Un reflex:
O la racionalitat emmirallada de Van der Rohe.
Mai no hagués imaginat que jo hauria plagiat a en Frank Lloyd Wright!
Sort que d’Europa no en van importar el barroc!
Gràcies per la simplicitat.
I pels museus.
No, no és el museu d’art contemporani. És l’emblema del déu Xiva, de Cambodja.
Una ciutat cinc estils.
o cercant la petja del temps en el paviment d'un pont,
i extassiant-me davant de l'affluent society, que ja questionava en Galbraith.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada